Hola Oriol, Podria presentar-se vostè mateix? Quina és la seva trajectòria professional?
Si, es clar. La meva formació de base és jurídica i empresarial. Soc llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i “Màster in Business Adminstration” (MBA) per ESADE. Si miro enrere, comprovo que d’això ja fa bastants anys…. El temps passa molt ràpid.
Més endavant, ja plenament actiu professionalment, em vaig anar formant com a tècnic en PRL de les tres especialitats, i després (ja fa 10 anys) vaig obtenir el títol de Màster Universitari en PRL per la Universitat Europea de Madrid.
Porto més de 35 anys actiu professionalment la qual cosa és la millor de les formacions, la de l’experiència.
Professionalment vaig començar treballant en l’àrea comercial i màrqueting d’empreses multinacionals, primer en el sector del petit electrodomèstic i posteriorment en el de l’alimentació. Al 1.994 vaig fer el salt al sector serveis, impulsant el desenvolupament inicial d’una Empresa de Treball Temporal (ETT) quan aquest sector era totalment nou al nostre País. Allí vaig tenir el meu primer contacte professional amb assumptes de Seguretat i Salut laboral que em captivà. Hi havia molt per fer.
És l’any 2.000 que vaig fundar un Servei de Prevenció Aliè que continua actiu avui dia, comptant amb un gran equip professional i una excel·lent reputació en el sector. És el meu aterratge al sector de la Seguretat i Salut Laboral (PRL).
Actualment estic treballant en la meva tesi doctoral, en la Universitat Ramon Llull “La Salle”. La meva recerca de doctorat (PhD) està centrada, com no podia ser d’una altra manera, en l’àmbit de la PRL. Espero poder-ho enllestir abans de 2.025.
I acabo d’impulsar un projecte molt bonic que és aquesta fundació. Un projecte molt il·lusionant.
Era (i continua sent) un repte, i un repte bonic, pensar que la teva feina pot ajudar al fet que altres persones treballin en millors condicions i que les empreses puguin fer la seva funció de manera més segura i confortable per als seus empleats. És molt estimulant.
Amb aquest recorregut professional Què el va portar a centrar-se en l’àmbit de la PRL o la seguretat i Salut i benestar laboral?
Per la meva activitat professional anterior havia de viatjar sovint a altres països, principalment França, la qual cosa em va permetre viure en primera persona com es treballava en aquests països, i em va cridar molt l’atenció l’aspecte de seguretat laboral que vaig considerar molt més avançat en relació amb el nostre País. De fet se’m van obrir els ulls a un món totalment desconegut per aleshores, i em vaig enganxar.
Com he dit abans, va ser l’any 2.000 que decideixo fer de la Seguretat Laboral la meva activitat professional i emprenedora, i en això segueixo.
Durant aquest temps he passat per nivells diferents, des de tècnic PRL, coordinador de tècnics, formador, director de projectes i acabant com a director general del SPA. Penso que puc dir que conec bé el sector.
Però responent concretament a la pregunta, diré que em vaig centrar en aquest sector atès que en amb l’aprovació de la Llei 31/1995 de PRL al nostre País es van posar en evidència moltes de les deficiències que existien en matèria de Seguretat i salut laboral entre empreses i professionals a Espanya, obrint-se un ampli camp a desenvolupar.
Era (i continua sent) un repte, i un repte bonic, pensar que la teva feina pot ajudar al fet que altres persones treballin en millors condicions i que les empreses puguin fer la seva funció de manera més segura i confortable per als seus empleats. És molt estimulant.
Què és la Fundació IUVARE XXI? Quina és la seva raó de ser?
La Fundació IUVARE XXI és un projecte i un instrument alhora. Dirigit de ple al col·lectiu professional dels/les “prevencionistes”.
Es tracta de donar resposta a moltes inquietuds, aspiracions i deficiències formatives que en els meus anys de professió he pogut constatar que té aquest col·lectiu professional, que a mi m’agrada anomenar “prevencionistes”, en el qual jo m’incloc.
He constatat que la formació i la preparació d’aquest col·lectiu professional no es corresponen degudament a les necessitats empresarials i laborals de la realitat que existeix en el món laboral.
Això es fa patent en el moment de desenvolupar l’activitat professional per part dels prevencionistes. Existeixen molts dubtes, inseguretats i també complexos que, a més, el sistema actual no ajuda a dissipar.
També és cert que la formació habilitant que s’exigeix a aquests professionals és molt teòrica i generalista, i en el moment d’incorporar-se a una empresa o servei de prevenció surtin a flotació els seus dèficits. De fet la nostra professió és un “ofici”, i els oficis es transmeten principalment amb molta pràctica. Igual que en l’edat mitjana feien els picapedrers i constructors de catedrals entre mestres i aprenentes.
Per això és necessari posar en valor el treball d’aquest col·lectiu, el dels/les prevencionistes, i dotar-los d’una imatge social que correspongui a la transcendència de la nostra feina.
És molt important a més millorar les possibilitats de formació i desenvolupament professional del col·lectiu, generant espais i moments de trobada on compartir experiència i aprenentatges contínuament.
Vull aprofitar aquest moment per a dir que a la Fundació IUVARE XXI estem oberts a persones, empreses i organitzacions que vulguin aportar el seu gra de sorra a la millora i el desenvolupament professional d’aquesta professió. Ho necessitem. Ho esperem.
Es tracta de donar resposta a moltes inquietuds, aspiracions i deficiències formatives que en els meus anys de professió he pogut constatar que té aquest col·lectiu professional, que a mi m’agrada anomenar “prevencionistes”, en el qual jo m’incloc.
I per què una “Fundació”?
Partint dels objectius que desitgem complir, la fundació ens va semblar la forma més adequada, sense cap gènere de dubtes.
Jurídicament una Fundació és una entitat privada sense ànim de lucre, molt transparent i que permet obrir les seves portes a persones o organitzacions amb interessos comuns, encara que provinguin d’àmbits diferents, fins i tot sent organitzacions competidores entre elles.
Més enllà dels beneficis fiscals que té tota aportació econòmica (particular o empresarial) a una Fundació, els beneficis reals de la fundació es troben en la seva independència de funcionament, la transparència en la seva organització i l’agilitat en la gestió que fa que la fundació sigui per a nosaltres la forma jurídica més adequada per a donar compliment als objectius que ens mouen i, penso, que també per als interessos del sector.
Una fundació privada garanteix que es pugui treballar sense els límits que una entitat associativa o un organisme públic poguessin tenir.
…a la Fundació IUVARE XXI estem oberts a persones, empreses i organitzacions que vulguin aportar el seu gra de sorra a la millora i el desenvolupament professional d’aquesta professió. Ho necessitem. Ho esperem.
Com veu vostè el sector de la PRL actualment al nostre País?
Bé, el veig bé com a sector.
Jo soc part integrant del mateix i això em dona una visió realista. El meu punt de vista és que el sector, a Espanya, està cada vegada més professionalitzat i amb unes estructures empresarials més potents. La qual cosa és positiva.
Tanmateix, això també té el seu costat no tan bo, i és que moltes empreses que treballen en PRL són organitzacions més centrades en el desenvolupament i creixement econòmic que en la seva pròpia “missió” essencial. És obvi i positiu que tota empresa (es dediqui al que es dediqui) garanteixi uns resultats econòmics sense els quals no és viable, per a això buscarà permanentment l’eficiència necessària, i això és molt desitjable.
Però el que s’observa en els últims anys al nostre país és que les empreses del nostre sector es troben en un procés de concentració que sembla obeir més a un interès estrictament econòmic i financer oblidant l’essència del que és l’ofici de la prevenció. On està l’equilibri?.
Sabem que l’èxit d’aquest tipus d’empreses depèn sobretot dels seus equips humans, i especialment dels prevencionistes. Col·lectiu al qual a vegades no es té prou en consideració.
Per això em sembla molt necessària la potenciació de la professió de prevencionista traient-la d’un entorn tan mercantilitzat, regulatori i estrictament tècnic per a portar-la a una posició més pròxima a la consultoria i al “management”, on habilitats més “soft” prenen rellevància i si situen al mateix nivell que aquelles habilitats de tipus tècnic. Aquesta és la tendència, aquest serà el futur, i els professionals que ens dediquem a això hem d’entendre-ho i preparar-nos per a això.
Cas claríssim és el de la IA – Intel·ligència Artificial, que està arribant amb força, i la nostra professió no ha de ser-hi aliena, els professionals hem de veure-ho més com una oportunitat que com una amenaça.
Quins són els objectius de IUVARE XXI a curt i mitjà termini?
Fer coses, i coses que siguin útils per als professionals.
Tenim en ment convocar cursos de millora contínua per a prevencionistes, en col·laboració amb empreses, associacions i entitats publiques i privades que ja operen en aquest sector, desenvolupant continguts, fomentant les trobades entre professionals, generant idees i apostar per la màxima professionalitat en el nostre sector.
Per a això arrenquem amb unes sessions de “pluja d’idees” entre professionals del sector amb la finalitat de recopilar i validar les nostres iniciatives. Es tracta de recollir el sentiment i les necessitats del col·lectiu i després traslladar-les a accions i activitats concretes que s’alineïn amb el nostre objectiu fundacional. Acabem d’arribar i ara estem en això.
Amb quins mitjans compta per a fer-ho?
Comptem actualment amb les aportacions econòmiques dels membres fundadors de la Fundació i dels seus patrons. La qual cosa ens assegura una capacitat d’arrencada i funcionament de fins a 3 exercicis.
El nostre objectiu durant aquests 3 exercicis és demostrar que fem coses, que les fem bé i que són d’utilitat per al col·lectiu prevencionista. Si ho aconseguim podrem obtenir més recursos i suports que ens han de permetre desenvolupar la nostra tasca de manera continuada.
També pretenem desenvolupar aliances de col·laboració amb organitzacions, empreses, associacions, administracions, etc. Per a buscar un efecte “palanca” que sigui beneficiós per a tots.
Tots aquells que tinguin relació professional amb aquest món hauran de sentir-se interpel·lats per la Fundació IUVARE XXI. Nosaltres esperem (necessitem) les seves propostes i les seves idees.
Com pensa que respondran a aquesta iniciativa els professionals concernits?
Estic convençut que la resposta serà bona. Pels primers contactes que hem tingut fins ara constato que tot el col·lectiu prevencionista rebrà de manera fantàstica aquesta iniciativa, Tècnics de PRL, Serveis de prevenció, Operadors jurídics, Administracions públiques, Entitats concernides, Associacions, etc.
Tots aquells que tinguin relació professional amb aquest món hauran de sentir-se interpel·lats per la Fundació IUVARE XXI. Nosaltres esperem (necessitem) les seves propostes i les seves idees.
I les empreses del sector, quin interès poden tenir en la bona evolució de la Fundació IUVARE XXI?
Exactament el mateix, les empreses del sector són un dels “prevencionistes” més interessats en el que puguem desenvolupar des de Fundació IUVARE XXI. De fet ja estan clarament en el nostre radar, i estan representades en el patronat des del primer moment i participen en la configuració del nostre pla d’actuació a 3 anys vista. De fet les que anomenem “empreses de prevenció” (principalment Serveis de Prevenció i altres entitats que presten serveis en aquest àmbit) han de ser els principals aliats per a desenvolupar les nostres activitats.
Sense aquestes empreses difícilment podríem avançar pel bon camí.
Imagini’s d’aquí cinc anys. Què hauria d’haver passat i com hauria d’estar la Fundació IUVARE XXI per a poder afirmar que ha tingut “èxit”?
L’èxit vindrà de les coses que siguem capaços de fer i de la capacitat que tinguem per a connectar amb els professionals del sector. Si fem coses, si les fem bé i si sabem fer-les d’acord amb les necessitats del sector, haurem tingut èxit.
Concretant, si d’aquí de 5 anys hem sabut connectar amb el col·lectiu “prevencionista” i hem consolidat el nostre programa formatiu específic i pràctic per a prevencionistes (que actualment estem dissenyant), i si el nostre programa de “beques” per a prevencionistes està funcionant i finançat, per a mi serà l’indicatiu que hem tingut èxit.
A més estic segur que aleshores hauran sorgit noves idees i projectes a desenvolupar.
Somiar és necessari. Penso que una organització com Fundació IUVARE XXI que no “somiï” és una organització endormiscada, i nosaltres volem estar molt desperts.
Moltes gràcies, i molts èxits amb la iniciativa.
