Entrevista amb Marija Davcheva, premi Prevencionar 2026

1. En primer lloc, enhorabona pel Premi Prevencionar 2026 a la Recerca Aplicada. Què suposa aquest reconeixement per a Umivale Activa i per a l’equip que ha impulsat la recerca?

Rebre el Premi Prevencionar 2026 en la categoria de Recerca Aplicada suposa un enorme orgull i, sobretot, un reconeixement a la feina constant que Umivale Activa du a terme des de fa més de 20 anys en l’anàlisi de l’absentisme laboral i la incapacitat temporal.

És també un reconeixement a l’esforç, la dedicació i el rigor de totes les persones que han participat en aquest projecte, tant des d’Umivale Activa com des de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie). Darrere d’aquesta recerca hi ha moltes hores de treball en equip, anàlisi i col·laboració, amb un objectiu comú: comprendre millor un fenomen tan complex com l’absentisme laboral per contribuir a trobar solucions.

Però, més enllà del reconeixement, aquest premi ens anima a continuar investigant, generant coneixement i, especialment, traslladant aquest coneixement a la societat, a les empreses, a les persones treballadores i, en definitiva, a tots els agents i institucions implicats en la gestió de la IT. Perquè creiem fermament que no es pot millorar allò que no es coneix i que la recerca és una eina imprescindible per avançar cap a entorns de treball més saludables i sostenibles.

2. L’estudi analitza l’evolució de la incapacitat temporal i la sinistralitat a Espanya. Què fa diferent i especial aquest estudi? Quines són les principals conclusions i quins resultats us han sorprès especialment?

El que fa especialment diferencial aquest estudi és l’amplitud i la profunditat de les dades analitzades. A diferència d’altres investigacions que es basen fonamentalment en enquestes o mostres representatives, hem pogut treballar amb informació de la Sala Segura del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, analitzant més de 70 milions de processos d’incapacitat temporal des del 2016.

Això ens permet disposar d’una radiografia molt completa del fenomen, incorporant variables demogràfiques, laborals, sectorials, territorials i econòmiques, així com informació sobre les patologies, la durada de les baixes i la repetició de processos per una mateixa persona treballadora.

Entre les principals conclusions, destacaria quatre aspectes:

• En primer lloc, Espanya encapçala el rànquing europeu d’incapacitat temporal i ha empitjorat 4,6 vegades més que la mitjana europea. Aquest increment exponencial de l’absentisme per incapacitat temporal és generalitzat a tot el país. No s’explica únicament per un determinat sector, territori, per l’edat o pel sexe de les persones treballadores. Hem observat un empitjorament transversal: la incapacitat temporal ha crescut en tots els sectors, tots els territoris, en tots els grups d’edat, règims de la Seguretat Social, etc.
• En segon lloc, hi ha tres eixos d’anàlisi que expliquen i concentren aquest increment: les patologies, els processos de llarga durada i les persones amb baixes repetides. Pel que fa a les patologies, dos grups de patologies concentren el 70 % del creixement: les algies, especialment els problemes musculoesquelètics i el dolor, i els problemes de salut mental. Ambdues representen més de la meitat de les jornades perdudes per incapacitat temporal.
• En tercer lloc, tenim un problema de coll d’ampolla de baixes de llarga durada: en pràcticament totes les comunitats, les baixes de més d’un any representen únicament entre un 3 % i un 6 % dels processos, però concentren aproximadament entre una quarta part i un terç de totes les jornades perdudes. A més, expliquen al voltant del 35 %-40 % del creixement de les absències per IT des del 2018.
• I, en quart lloc, hem constatat la importància de les persones treballadores que encadenen diversos processos de baixa durant un mateix any. De fet, aquest grup, un 16,2 % de les persones treballadores, concentra el 70 % de les baixes i explica la totalitat de l’increment de l’indicador d’absentisme per incapacitat temporal entre el 2018 i el 2023.

Si hagués de destacar un resultat especialment rellevant, seria precisament aquest últim. Ens demostra que no n’hi ha prou amb analitzar quantes baixes es produeixen, sinó que cal entendre què hi ha darrere de la seva repetició, quins factors hi intervenen i com podem actuar per evitar que determinats problemes de salut es cronifiquin o reapareguin.

3. Un dels grans reptes de la recerca és traslladar el coneixement a la pràctica. Com poden ajudar els resultats del vostre estudi les empreses i els professionals de la prevenció a prendre millors decisions?

El principal valor d’aquesta recerca és que ens permet passar de les percepcions a les evidències. Posa a disposició de les empreses i dels professionals informació objectiva, rigorosa i segmentada que els pot ajudar a identificar on són els principals problemes i a orientar millor les seves actuacions.

Per exemple, conèixer el pes creixent de les patologies musculoesquelètiques i de salut mental permet reforçar les estratègies de prevenció ergonòmica, promoció de la salut i benestar emocional. De la mateixa manera, identificar la importància de les baixes recurrents i dels processos de llarga durada ens convida a treballar més en una gestió basada en la detecció precoç, el seguiment dels problemes de salut i la recuperació de les persones treballadores.

També és fonamental que les empreses puguin comparar la seva realitat amb la del seu sector o territori. Per això, l’estudi incorpora una perspectiva territorial i sectorial que ajuda a contextualitzar els resultats i a evitar decisions basades en interpretacions parcials.

En definitiva, volem que les dades es converteixin en decisions i que aquestes decisions es tradueixin en accions preventives eficaces. No es tracta únicament de reduir l’absentisme, sinó de protegir la salut de les persones, millorar-ne la qualitat de vida i afavorir organitzacions més saludables, productives i sostenibles.

4. Aquest projecte és fruit de la col·laboració entre Umivale Activa i l’Ivie. Quin valor aporta treballar conjuntament des de diferents disciplines i quina importància té la recerca per avançar en prevenció?

La col·laboració entre Umivale Activa i l’Ivie és un exemple de com la unió de diferents perspectives i coneixements permet abordar problemes complexos amb més profunditat.

D’una banda, Umivale Activa aporta la seva experiència i coneixement directe de la realitat empresarial, de la gestió de la incapacitat temporal i de les necessitats de les empreses i les persones treballadores. De l’altra, l’Ivie aporta la seva experiència investigadora i la seva capacitat d’anàlisi socioeconòmica i estadística.

Aquesta combinació ens permet fer preguntes innovadores, interpretar les dades des de diferents angles, identificar tendències, analitzar-ne els possibles determinants i obtenir conclusions amb una base científica sòlida.

Creiem que la recerca ha d’ocupar un lloc central en la prevenció. Necessitem conèixer com evolucionen els problemes de salut, quines són les seves causes i quins factors poden contribuir a evitar-los. Només així podrem dissenyar intervencions més eficaces i anticipar-nos als nous reptes.

A més, és important entendre que la prevenció no acaba en evitar accidents o malalties professionals. Hem d’avançar cap a una visió integral de la salut laboral, que contempli també el benestar físic i mental i tots aquells factors que influeixen en la capacitat de les persones per desenvolupar la seva activitat professional en condicions saludables.

5. Des de la Fundació IUVARE treballem per reconèixer i posar en valor els professionals de la prevenció. Des de la teva experiència, quins reptes té per davant la professió i què hauríem de fer per donar més visibilitat a la seva contribució a la societat?

Crec que la professió de prevencionista té per davant un repte fonamental: evolucionar des d’una cultura preventiva centrada, en moltes ocasions, en el compliment normatiu cap a una veritable cultura de la salut, integrada en l’estratègia i en la gestió diària de les organitzacions.

Els professionals de la prevenció han d’afrontar desafiaments cada cop més complexos i han de tenir un paper estratègic en les organitzacions que vagi més enllà del compliment de les obligacions legals.

Això exigeix professionals cada cop més preparats, amb una visió multidisciplinària, capacitat d’anàlisi i habilitats per comunicar, sensibilitzar i implicar tots els nivells de l’organització.

Però hi ha un altre repte igualment important: aconseguir que la prevenció tingui el reconeixement que es mereix. Sovint, la feina d’aquests professionals és més visible quan es produeix un accident que quan aconsegueixen evitar-lo. I, tanmateix, la seva major contribució rau precisament en allò que no arriba a succeir: una lesió que s’evita, una malaltia que no apareix o un problema de salut que es detecta a temps.

Per donar-los més visibilitat hem de reconèixer el seu paper estratègic, difondre bones pràctiques, compartir resultats i posar en valor l’impacte real de la seva feina en les persones, les empreses i el conjunt de la societat.

La prevenció no s’ha d’entendre com un cost o una obligació, sinó com una inversió en salut, benestar i futur. I els professionals que la fan possible han d’ocupar el lloc que els correspon.

6. Enumera les cinc paraules o conceptes/idees (una sola paraula) que et suggereix la professió de prevencionista al nostre país.

• Salut.
• Compromís.
• Evidència.
• Benestar.
• Sostenibilitat.